Dimarts amb Morrie
Vaig entrar a l'aula i no vaig dir ni piu. Els vaig mira. Ells es van fer unes quantes rialletes sufocades, però jo amb vaig limitar a arronsar les espatlles. Desobte es fa un gran silenci i començo a sentir els sons més minims de l'aula. La majoria d'ells estan agitats. Es belluguen mirant el rellotge. Alguns estudiants miren a fora de la finestra, fent veure que estan de tornada. Al cap d'uns quinze minuts trenco el gel amb un xiuxiueig:
I dic: Què passa aqui?
Els alumnes nomes es van limitar a fer un gran silenci.
No hay comentarios:
Publicar un comentario