Poemes Objecte

Poemes Objecte

Anem cap a l'hotel



En aquet hotel els hi sobra les planxes.

Un miratge

Els miratges sempre mostren coses extranyes.

La llum en la oscuritat




Els poemes s'escapen dels llibres.

La més fabulosa




La lluna sempre vol ser la protagonista.

L'equilibri



Les tissores estan clavades en el terra.

El rentavaixelles


Els guarros dels veïns netegen els plats en les clavagueres.


L'arbre xinès



Els xinesos sempre escriuen en els arbres.

Resenya: de la Declaració

Resenya: de la Declaració

Fitxa tecnica

Títol: La Declaració
Títol Original: The Declaration
Autor: Gemma Malley
Editorial: Salamandra
Data de Publicació: Setembre 2008
Pàgines: 256
Enquadernació: Cartoné
ISBN :978-84-9838-180-1

Sinopsis

Em dic Anna i no hauria d'estar aquí. No hauria d'existir. Però existeixo.
Any 2140, Anglaterra. La creació d'un fàrmac contra l'envelliment ha permès vèncer la malaltia i la mort. Per tal d'evitar la superpoblació del planeta, es fa la Declaració, llei fonamental que prohibeix a les parelles tenir fills. Les persones que neixen malgrat aquesta llei es denominen Excedents i no tenen dret a viure en el món dels Legals, però, ensinistrats correctament, poden ser molt valuosos com a mà d'obra esclavitzada.
Anna té quinze anys i és una Excedent. Despullada del seu cognom, del seu passat i reclosa en un centre d'internament, la seva vida es redueix a treballar dur per convertir-se en Empleada Impecable. No obstant això, l'arribada d'un misteriós jove anomenat Peter donarà un gir radical a la seva vida, fins al punt de fer trontollar el sinistre ordre social que l'arrogància i la cobdícia de l'home han creat.
Opinió personal

Aquest llibre enganxa perquè és una história dura que diuen que els nens no tenen dret a viure. Durant la história és veu una evolució de la protagonista que li havien ensenyat que no es mereixia viure per ser el que era. És una história que mai saps com acabarà pel final tan impactant que té.

Redacció de Català

Els meus amics i yo vam començar a caminar per un pont quan de sobte va aparèixer una pluja molt fluixa que es va extendre molt ràpidament. Les persones del nostra voltant es van amagar a casa. La pluja cada segon que passava era més forta. Llavors tots vam decidir anar a casa meva per tenir refugi. Els meus amics i yo vam començar a córrer fins la meva casa peró al cap d'uns deu minuts la pluja es va acabar. Els núvols van començar a desaparéixer  i va sortir el sol. Finalment la gent va començar a sortir de casa i a fer les seves tasques habituals.

La Instància

El abaix firmant Francisco Javier Jiménez Lozano, de 16 anys, natural de Girona, alumne de l'IES Castelló d'Empúries amb domicili al carrer Puigmal 532 B i amb DNI 47893214 H.

Exposo:

1.Que, tots els alumnes de l'Institut Castelló disposem de poc temps per realitzar activitats extraescolars.

2.Que, hi ha assignatures que no tenen cap interés. Aquest és el cas d'una assignatura com Projecte de Recerca o Religió.

Demano:

Que amb redueixin les hores de classe innecessàries per així poder assistir a les activitats extraescolars.

Cosa que espero obtenir.

IES Castelló d'Empúries, 3 de març de 2011.





SR. DIRECTOR DE L'IES CASTELLÓ D'EMPÚRIES. GIRONA

Dimarts amb Morrie

Dimarts amb Morrie

Vaig entrar a l'aula i no vaig dir ni piu. Els vaig mira. Ells es van fer unes quantes rialletes sufocades, però jo amb vaig limitar a arronsar les espatlles. Desobte es fa un gran silenci i començo a sentir els sons més minims de l'aula. La majoria d'ells estan agitats. Es belluguen mirant el rellotge. Alguns estudiants miren a fora de la finestra, fent veure que estan de tornada. Al cap d'uns quinze minuts trenco el gel amb un xiuxiueig:
I dic: Què passa aqui?
Els alumnes nomes es van limitar a fer un gran silenci.

Sóc Lletja

Sóc Lletja

Sóc lletja? Jo diria que no sóc lletja. No s'equivoquin amb mi. Diria que sóc agraciada i una mica afavorida i molt bona noia. Crec que sóc normaleta. No crec que sigui lletja. Fixin-se, no desvïn la mirada i veuran com no sóc lletja. No seran ni els primers ni els últims. No comentin el meu aspecte, ni tampoc amb descriguin en veu alta. Mirim bé i ja veuran com no sóc tan lletja.

Sóc Atractiu

Sóc Atractiu

Sóc atractiu. Es pensen que no ho sé? No s'equivoquin amb mi. Sé que sóc atractiu. No poc agraciat, ni poc afavorit però molt bon noi, ni normalet tirant a atractiu, ni gens lleig i té un no sè què, no. Sóc atractiu i punt. Guapo, guapíssim, atractiu. M'han mirat bé? Fixin-se, no desvï la mirada, gaudeixin de la contemplació del meu atractiu esplendorós. No seran pas els primers que ho fan, ja hi estic acostumat. Comentin el meu aspecte, descriguin-me en veu alta, parlin de les meves faccions amb els amics, facin-me servir per demostrar-lis que vulgars i que lletjos que són vostès.