Ressenya del llibre de lectura: Tretze tristos tràngols
Fitcha técnica:
editorial: Edicions de Campana
any d'edició: 2008
pàginas: 167
format: RÚSTICA
ISBN: 978-84-96735-13-2
matéria: narrativa catalana
idioma: CATALÀ
D'aquet llibre les tres históries que he agafat són:
- Quan queien homes de la Lluna
Quan queien homes de la Lluna
La história de l'home de la Lluna comença amb un noi, que viu amb el seu germa, el seu pare, la seva iaia, i el seu iaio.
El noi va tenir que anar a l'estable perquè el seu pare li havia dit que tenia que anar a munyir la vaca. A l'estable es va trobar amb un èsser que tenia dues banyes i taques pel tot el cos. El noi al principi es creia que era una girafa peró es va donar compte que era un home de la Lluna. En saber-ho va anar corrent a casa i s'ho va explicar al seu pare. El seu pare va agafar l'escopeta i el va fer fora de l'estable.
El iaio del noi li va explicar que els homes de la Lluna venien a la terra en cometes. El noi explicà que la seva iaia no és la seva iaia sinó que és la iaia de la iaia del seu iaio.
Al cap d'un temps els homes de la Lluna van començar a escampar-se per tot el món. El pare del noi els tenia treballant a un sou mínim al camp.
Al passar un temps als homes de la Lluna sel's queia les banyes i les taques del cos desepareixien.
En passar aixó la iaia va confessar que ella era una dona de la Lluna.
Valoració Personal
Aquesta história és una mica confusa perquè deixa un final obert. La história dels homes de la Lluna és una história que enganxa i bastant divertida. El que no m'ha agradat d'aquesta história a sigut el final que no a tingut a penes sentit.
Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure a la sabana
Aquesta história comença amb una zebra que s'apropa a una bassa i s'en recorda de la primera lliçó que li va explicar la seva mare.
La seva mare li va explicar que quan begues no es refiés perquè podrien haver lleons pels voltants dels abeuradors.
Li va explicar que els lleons es cansen molt aviat i que amb un espetec n'hi ha prou perquè la zebra es giri i fugi. Peró si era una lleona tenia un problema perquè les lleones eren més perseverants, molt més, perquè d'aquestes en depenen els cadells dels lleons.
La mare de la zebra li va explicar que si una lleona la persegueix que s'endindes en la vegetació més alta que trobès, a contrallum i així quedarien encegats. Peró sap que la lleona la traparà perquè és molt ràpida. La mare li diu que si estàs desesperada, quan notis l'alè mortal a la cua, no et rendeixis. Juga-t'ho tot. Busca un riu i llança't-hi de cap. És possible que et devori el cocodril. Però si no ho
fas és segur que et matarà el lleó. La zebra és va tira al riu peró la lleona fa servir arbres caiguts i la punta de roques mig submergides per creuar el riu a salts. De sobte la zebra veu a una altra zebra més vella li demana ayuda peró no li pot oferir perquè era molt vella. La zebra va sortir de l'aigua i totes dues van començar a córrer. En un moment la zebra va adelantar la zebra vella, i al final la lleona va atrapar la zebra vella. La mare de la zebra li va dir que tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure a la sabana és que n'hi ha prou de córrer més que una altra zebra.
Valoració Personal
Aquesta história ens explica el sentit de sobrebiure a la sabana si fóssim una zebra. És una história interesant perquè no saps com acabarà. El que més m'ha agradat d'aquesta história és la lliçó que li ensenya la mare a la zebra.
La llei de la selva
Comença amb un home que és desperta a la selva amb la seva dona lligada a l'esquena. Ell no recordava el que li havia passat. És va arrosegar com va poder fins a un poble del nord. En arribar la gent d'allà li va dir que ell havia matat la seva dona i la seva tradició era lligar l'uxoricida a la víctima i abandonar-los plegats a la selva. El van fer fora i llavors es va arrosegar fins al poble de l' est peró allá li van dir el mateix. Pel les nits els insectes el picaven pel tot el cos. El cos de la seva dona és desconposava i aquella olor era insorportable. Va anar al poble del oest i del sud peró li van dir el mateix que els altres pobles. Al final van aparèixer els homes que li havien jutjat amb matxets. Ell li va oferir el coll i li va donar les gràcies. Peró ells van voler estar segurs que tothom el coneguès per així tothom el repudies. Ells li van dir que el càstig començava ara.
Valoració Personal
Aquesta história a sigut la que més m'ha agradat perquè és una lliçó que et dona la vida. És una história interesant i molt bona. El que més m'ha agradat a sigut el final perquè no m'ho esperava.
